Entenent l’economia col·lectivament amb macromagnituds -creixement del PIB, població ocupada,…-, i/o individualment -estat de la c/c, consum,…-, ens dóna l’aparent necessitat de créixer constantment i si no, no anem bé. Com deia Saramago creixement ha substituït progrés i els canvis de paraules no es produeixen per casualitat. “La sostenibilitat econòmica es refereix a pràctiques que donen suport al creixement econòmic a llarg termini sense afectar negativament aspectes socials i ambientals”. Així si pensem en el progrés hauríem de tenir en compte l’economia (profit), el benestar (people) i la cura de l’entorn (planet). Per tant, podríem mantenir un nivell de vida acceptable amb creixement “0” o podríem guiar-nos per la petjada ecològica alhora de prendre qualsevol decisió de compra?
Categories
Sostenibilitat 1: economia
