Consultoria Estratègica
Anima’t per Som Mobilitat i com a membre del grup a Terrassa ahir vaig assistir a tres ponències del Congrés sobre el vehicle elèctric i els temes que l’acompanyen. Al igual que un dia escrivint sobre l’ODS 6 -aigua neta-, sovint no donem importància al fet d’obrir una aixeta, tampoc ho fem al tocar un interruptor. Vaig prendre els següents apunts:
El passat estiu vaig treballar valorant subvencions d’economia social i solidària. Es materialitzava en entitats i projectes allò que vaig aprenent mitjançant subscripcions i assistència a congressos sobre noves economies, cooperativisme i consum. La feina a més de la remuneració em va servir per seguir introduint en les rutines del dia a dia novetats que ajuden a millorar els hàbits propis i per extensió els nostres entorns, destacant utilitzar més la bicicleta i el vehicle compartit pels desplaçaments i començar a superar el reciclatge tendint al residu zero.
És la història del viatge d’un pare i un fill caminant per un paisatge apocalíptic. No tenen res: només una pistola amb tres bales que es van esgotant, per defensar-se de les bandes violentes que sotgen el camí, la roba que duen posada i un carretó amb conserves, mantes, records i històries inventades… i l’un a l’altre. Es planteja un futur on no hi ha esperança però on un pare i un fill, “l’un per l’altre el món sencer”, resisteixen per amor. Una lúcida meditació sobre el pitjor i el millor de què som capaços.