Diumenge vaig dinar amb els nens al Viena. Un Diumenge no qualsevol, al ser el dia N, de nervis, de novetat per la nova temporada i de no ho sé… Darrer dia de vacances abans de començar l’escola.
Matí per acabar de repassar tot el material d’inici de curs que ens ha portat una bona estona, tornar a llegir els apunts presos a les reunions d’inici de curs i memoritzar les normes de l’escola. Hem arribat a les 13 hores i per premiar als nens decidim dinar fora de casa. Quan estàvem acabant la meva filla gran m’ha portat un diari, a ella i al nen una treballadora amable i atenta a qui hi ha i passa a les taules, els ha donat un desplegable en DIN-A3 en forma de conte sobre Van Gogh, Holanda i els formatges. Els nens i les nenes són més observadores de persones, d’espais i memoritzen el que poden trobar: treballadores diverses, diaris, salses, globus que es poden escapar…
Hem gaudit d’un temps sense presses, llegint, dibuixant i aprenent d’Holanda i les seves curiositats diferencials. A la darrera pàgina una endevinalla que el meu petit ha encertat i jo no. Els globus, llapis i conte pels nens, el diari per mi amb el 15 aniversari de l’11S, explicant als nens que aquell dimarts del 2001 em trobava a Suïssa al Campionat d’Europa de Ciclisme IPC.
Quan m’he posat a pensar sobre aquest escrit he volgut saber més sobre el Viena, els seus origens, valors i aspectes de RSC senzills i fàcils d’entendre: equip humà divers compromès amb el seu treball i l’empresa, accions socials en els entorns dels seus establiments, cura del medi ambient i cadena de subministrament amb producte propi i local. Factors d’un conte que explica un paradigma de gestió que vaig escoltar per primer cop a Idili Lizcano al Fòrum de la Felicitat:
Cada organització hauria de tenir el seu propi conte, identificant valors diferencials, integra-los en la gestió i l’estratègia i comunicant la seva contribució sincera a qui l’hagi descobert.
Moltes gràcies!!