Maite i Momo: viure el temps

A casa portem dos anys vivint sense tv i ho portem gairebé bé i entre d’altres coses -maquinetes tecnològiques vàries-, llegim més. A vegades llegeixo llibres dels nens i el darrer va ser Momo de Michael Ende, sobre el temps dels demés i del nostre, el que pot ser tenim destinat i les hores astrosas -moments especials en què pot passar alguna cosa que no hauria estat possible ni abans ni després-. Divendres passat, mentre preparava el sopar, escoltava a la ràdio l’entrevista que l’Albert Hom li havia fet a la Maite. Amb alegria s’enfrontava a la mort com descriu el Mestre Hora, sense por perquè ningú li podia robar el seu temps de vida.

Momo escolta, aprèn i s’enfronta als lladres del temps per recuperar moments viscuts amb els seus amics i amb les seves amigues. La Maite aprofita les oportunitats que li ofereix l’adversitat, lluitant contra el dolor per viure fins al final de la vida, confiant-se a les persones que l’envolten.

Quin és l’impacte del temps?

Totes les accions -inclosa aquesta d’escriure- ens ha de portar a una conseqüència immediata o posterior que ens donarà un resultat i valorarem + – 0. Ens provocarà alegria, penediment o neutralitat, valors ampliats segons les expectatives que hàgim dipositat envers les accions. La tortuga acompanyant de Momo és capaç de veure el futur mitja hora abans de què passi, però aquest no és pot canviar perquè el Mestre Hora té l’obligació de donar a cada home i dona el temps que els està destinat.  Aquest és pot canviar? Sí, vivint el moment perquè pot ser reconeixerem una hora astrosa i trobarem l’impacte del temps perquè passin grans coses en el món.

Gràcies Michael, Albert i Maite! per tu i per l’Anna P., un petó al temps.

The Cure, More than this!

Compartir