Aquest mes passat, aniversari del teu anar a un altra lloc, m’ha fet recordar el teu acompanyament quan no sabia què triar i a tu en el fons, tant se’t donava mentres fes carrera. Aquella conversa sèria de tornada de la teva platja desprès d’un bany meresecut, quan em vas animar a continuar amb Econòmiques. I a l’acabar la universitat de professió una altra cosa, relacionada amb l’esport, coincidint amb la darrera opció -INEFC-, de les 8 que es podien triar abans de començar carrera. La vida com un cercle, moltes vegades ens retorna a opcions que ens vàren passar -i a mi més. Pare, ja sóc economista, social i també mediambiental. Per tu, Pare, aquesta canço adient perquè l’escoltis des d’aquest altra lloc estant.
El passat mes de maig vaig començar una aventura a l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental -aquest enllaç pot ser donarà altres cares i ja no estaré a partir del novembre del 2021, desitjant que sí. Dic aventura expressament i afegeixo finita perquè estic dins, amb un contracte temporal que depén d’una subvenció-conveni i també de què el meu propòsit de conèixer i donar-me a conèixer prosperi. En tot cas l’aventura està sent emocionant perquè em permet treballar remuneradament i també dins el voluntariat -com a vocació constant-, en l’àmbit de la solidaritat i la intercooperació. Igual que els engranatges de l’economia social que giren al voltant del benestar de les persones, de la justícia i en la cura del medi ambient; la meva trajectòria professional ha fet un gir cap als any 90 quan acabava Econòmiques, especialitat Sociologia i llavors no vaig trobar sortida professional en aquest terreny. Ara als 52 com a mínim durant 6 mesos sí. Estar a l’Ateneu també em permet aprendre i practicar el coneixement de tota l’aventura autònoma, com a consultor de responsabilitat social corporativa-cooperativa i sostenibilitat.
D’aquella època d’estudiant universitari em queda el record del Sr. Rafael Ribó i Massó que ens va donar classes i sovint ho feia fora de l’aula. Recordo haver visitat el Parlament de Catalunya i una antiga lògia maçònica per fer-nos sabedors del valor a la democràcia -dins la Sociologia molt present-, i per recordar-nos un moviment perseguit a la dictadura. També relacionat amb l’Economia i la Sociologia, un altra referència important va ser i encara ho és, Arcadi Oliveres i Boadella. El vaig conèixer més tard, llegint sobre ell i assitint a xerrades. Un home honest i transparent que arribava al fons de les coses més enllà de les notícies d’escaparat -p.e. el fons del desastre del Prestige i el cas dels pirates somalians. Casualment, o no, vaig tenir vincles amb una noia que després correria al voltant de l’Arcadi en assumptes d’economia social i més tard amb una altra que també es manté com activista. El cercle s’amplia i a elles els meus records i el desig d’una retrobada en algun espai ara que hi som en un àmbit comú.
L’economia social i solidària (ESS), és una fórmula que tenim a l’abast per treballar pel benefici repartit entre presones sòcies i treballadores i amb impacte social. Dins de l’ESS el que ara es vol incidir -també degut a la crisi de la COVID 19-, és en l’impacte econòmic i això ho projecten les cooperatives i les entitats sense ànim de lucre amb activitat econòmica. L’opció cooperativa va començar a existir a Catalunya a la primera meitat del segle XIX. En aquest enllaç, trobareu una breu història del cooperativisme. Per què sent el cooperativisme una alternativa al modus imperant de produir i consumir no acaba d’arrelar-se?
- Perquè a Catalunya ja n’hi ha un volum important d’entitats sense ànim de lucre (ENLs), en les seves diverses formes -associacions, federacions, fundacions, mutualitats, ONG’s, entitats civils, etc. Més d’un 80% de la població està d’acord en que les ENLs, faciliten un canvi social positiu. Aquest reconeixement global i per cada sector d’activitat es considera suficient per qualificar-nos com un país solidari i cooperatiu.
- Perquè aquestes entitats són finançades per subvencions i aportacions privades. En les dos formes intervenen les persones via impostos i donacions particulars o d’empreses, mitjançant accions de responsabilitat social corporativa. Aquest fet, també reforça l’afirmació anterior.
- Perquè la fórmula cooperativa no es coneix prou ni es fomenta des del món estrictament empresarial, ni tan sols entre les persones corrents. S’hi ha de creure i com sempre, les creences sobre la justícia i la solidaritat queden en la utopia de nous i noves hippies, etiquetats d’esquerres.
La resposta rau en incentivar l’activitat econòmica i la intercooperació entre sectors i entitats, sent un repte per als propers anys. El pes de l’economia cooperativa i social hauria de superar el 5% del PIB. La visió tangible de l’activitat productiva ens servirà de motor per aconseguir una socieat més justa en la visió 2030. I això, m’atrau!!!
p.d. Gràcies Pare!!