Categories
Aprenent Valors: tot acompanya!

SEGUIM!!

Amb vida i gràcies: salut, bé, seguim corrent per Vallparadís i nedant al mar de Barcelona quan no hi ha confinament; seguim treballant a mitja jornada a Montalegre i amb Ingesport Go fit acabarem l’any entregant el segon projecte sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible; seguim estudiant a distància amb EDX precisament sobre els ODS; seguim estimant amb contactes reduïts i seguim pensant en tornar a una normalitat que hauríem de fer millor, més justa amb les persones i més amable amb el medi ambient. El meu entorn de família, amigues i amics casi bé, per això ara els meus ulls es comencen a humitejar, al pensar en dues persones més amigues que no estan bé i explotaran llàgrimes al final d’aquesta entrada . Per acompanyar, un cant per valorar la vida en moments corrents: ara que tot va bé

Des del 31 de març no escrivia, encara que la nova situació animava a fer-ho, al passar més temps a casa per confinaments i “tocs de queda”. A casa aprofitar per endreçar, començant per fotos, descobrir llocs de l’edifici i del pis per fer noves activitats -al terrat per córrer a més d’estendre la roba i fer “algo” de socialització amb veïnes, que també pujaven a prendre l’aire, acroioga, ping pong sobre altres taules improvisades i pujar i baixar moltes escales-, tenir més converses i videotrucades, llegir més descobrint Carmen Mola, escoltant més música amb noves cançons de Blaumut, veure més pel·licules, més de Ricardo Darín i vivint més temps amb el meu grup bombolla, seguint la seva nova realitat d’estudiar a distància. I seguint escoltant la ràdio: novetats, dades, discursos, entrevistes, decisions, opinions, incertesa…, i de tant en tant miro vídeos del Polònia per tenir la versió més irreal de la informació, gràcies!. Tot l’equip s’hauria de presentar a les properes eleccions del mes de febrer. Gràcies també a l’equip d’Islàndia i als execrables de RAC1, per fer-me passar tant bones estones. Malcom Montero i Santi Jiménez, deixar per terra a Enid Blyton casi ens provoca abandonar les noveles de “Los cinco” i Torres de Malory, lectures abans d’anar a dormir.

No sé si he passat el coronavirus, he anat 3 cops a l’hospital per donar sang amb el retorn d’unes analítiques satisfactòries i un cop a urgències per la meva filla per una cosa que no tenia res a veure amb els virus. En cap cas he sentit símptomes d’aquest virus. Pot ser he estat i segueixo sent irresponsable, agafant ferrocarrils per anar a treballar a Montalegre a mitja jornada, perquè la feina requereix presència, per tenir trobades de risc amb família i amics que encara comptades, en ocasions s’han intensificat per ganes i per necessitat de sentir, això sí, amb distància i mascareta. Sobre tot per un amic que necessito acompanyar i una amiga que desperta les ganes d’alguna cosa més en moments de bogeria i que ja forma part del meu grup bombolla.

I, amb ganes de tornar a escriure sobre els efectes positius d’aquesta situació que ens ensenya a veure els beneficis de cuidar-nos a nosaltres mateixos i al medi ambient.

P.D. Gràcies Núria, pel nostre record la foto que el gestor web anomena imatge destacada, marcava l’inici d’un camí de més de 4 anys en parella i ara seguim d’una altra manera que hem de descobrir en un nou equilibri d’emocions. T’ho devia per moltes raons i perquè el dia que vaig escriure sobre aquella experiència per discreció no vaig posar la nostra foto com a destacada i que en un altra blog sí que van destacar.

Compartir