Categories
Aprenent Valors: tot acompanya!

SEGUIM!!

Amb vida i gràcies: salut, bé, seguim corrent per Vallparadís i nedant al mar de Barcelona; seguim treballant a mitja jornada a Montalegre i amb Ingesport Go fit acabarem l’any entregant el segon projecte sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible; seguim estudiant a distància amb EDX precisament sobre els ODS; seguim estimant amb contactes reduïts i seguim pensant en tornar a una normalitat que hauríem de fer millor. El meu entorn de família, amigues i amics casi bé, per això ara els meus ulls es comencen a humitejar al pensar en dues persones més amigues, baixaran llàgrimes amb la propera cançó i explotaran emocions al final d’aquesta entrada . Per acompanyar, un cant a la vida i la natura i un record al meu pare: https://www.catorze.cat/noticia/12704/pare?rlc=a2

Des del 31 de març no escrivia. La nova situació que se’ns presentava llavors animava a estar-se més a casa i en sortir distància i mascareta. A casa aprofitar per endreçar, començant per fotos, descobrir llocs de l’edifici i del pis per fer noves activitats -el terrat per córrer a més d’estendre la roba i fer “algo” de socialització amb veïnes, acroioga, ping pong sobre altres taules i pujar i baixar moltes escales-, tenir més converses i videotrucades, llegir més descobrint Carmen Mola, escoltant més música amb noves cançons de Blaumut, veure més pel·licules, més de Ricardo Darín i vivint més temps amb el meu grup bombolla, sobre tot seguint la seva nova realitat d’estudiar a distància. I seguint escoltant la ràdio: novetats, dades, discursos, entrevistes, decisions, opinions, incertesa, … al final i com faig sempre m’informo i de tant en tant miro vídeos del Polònia per tenir la versió més irreal, gràcies!. Tot l’equip s’hauria de presentar a les properes eleccions del mes de febrer. Gràcies també a l’equip d’Islàndia i als execrables de RAC1 per fer-me passar tant bones estones. Malcom Montero i Santi Jiménez, deixar per terra a Enid Blyton casi ens fa deixar anar-nos a dormir llegint “Los cinco” i Torres de Malory.

No sé si he passat el coronavirus, he anat 3 cops a l’hospital per donar sang amb el retorn d’unes analítiques satisfactòries i un cop a urgències per la meva filla per una cosa que no tenia res a veure amb els virus. En cap cas he sentit símptomes d’aquest virus. Pot ser he estat i segueixo sent irresponsable, agafant ferrocarrils per anar a treballar a Montalegre perquè la feina requereix presència, per tenir trobades de risc amb família i amics que encara comptades, en ocasions s’han intensificat per ganes i per necessitat de sentir. No ho sento i ho repetiré! Sobre tot per un amic que necessito acompanyar i una amiga que desperta les ganes d’alguna cosa més en moments de bogeria.

I, amb ganes de tornar a escriure sobre els efectes positius d’aquesta situació que ens ensenya a veure els beneficis de cuidar-nos a nosaltres mateixos i al medi ambient.

P.D. Gràcies Núria, pel nostre record la foto que el gestor web anomena imatge destacada, marcava l’inici d’un camí de més de 4 anys en parella i ara seguim d’una altra manera que hem de descobrir en un nou equilibri d’emocions. T’ho devia per moltes raons i perquè el dia que vaig escriure sobre aquella experiència per discreció no vaig posar com a foto destacada la nostra i que en un altra blog sí que van destacar.

Compartir