Residus plàstics

El passat mes de juliol començava a preparar un projecte de sostenibilitat per l’escola de la meva filla i el meu fill, durant l’agost el diari Ara publicava el Dossier “La plaga dels plàstics”, “Green Peace” també es feia activa a les xarxes sobre com suportem aquest element.

A on van els residus plàstics?

  • qui recicla o el que es recicla, va al contenidor groc
  • qui no recicla o el que no es recicla va al contenidor gris
Foto Diari ARA, dossier la plaga dels plàstics: el laberint dels residus plàstics a Catalunya

Del contenidor groc el material es transporta en camions a plantes de reciclatge, on es classifica en bales segons el material. En el cas dels envasos la responsabilitat i el tractament és de  ECOEMBES -entitat no lucrativa que agrupa fabricants, distribuïdores i envasadores-.  La part que es recicla es ven mitjançant subhastes a empreses acreditades per ECOEMBES, 70 a tot l’Estat que a partir del material rebut tornen a fer envasos.

Segons la piràmide dels residus – en base al sistema anglosaxó “Waste Hierarchy”-, definim:

Reciclar recycling-:  convertir els residus en una nova substància o producte, inclou compostar si compleix els protocols de qualitat .

Recuperar other recovery-: fa referència a qualsevol residu que no s’hagi reciclat i que s’envia a una instal·lació que pot recuperar algun tipus de valor en termes de generació d’energia per a electricitat i / o calor.

Eliminació disposal-: abocament i incineració sense recuperació energètica

Foto del blog Sustaining Our World, “bales of recycled plastic ready for sale”

L’article del diari ARA “el laberint dels residus plàstics a Catalunya”, posa en evidència la manca de transparència del sistema actual i citant fonts de Recircula -economia circular neta i eficient-, un reciclador pot arribar a descartar el 40% perquè és material que no es pot aprofitar al estar barrejat: plàstic amb metall -bosses de patates-, plàstic revestit amb paper -etiquetes de les ampolles- o diferents tipus de plàstic -taps de polietilè i ampolla de PET-.

Segons l’Àrea Metropolitana de Barcelona si parlem del plàstic total es recicla un 35%. La patronal espanyola de les indústries del plàstic Cicloplast el xifren en un 37%, un 46% va a parar a abocadors i el 17% a incineració -dades del 2016-.

En qualsevol cas el reciclatge del plàstic està lluny d’altres materials, per exemple: paper (58%), el ferro (70%) i oli mineral (gairebé el 100%).   

Llavors: 

  • una part a subhastes,
  • una part a l’abocador,
  • una part a incineració amb o sense recuperació d’energia,
  • i una altra part -concretament el 37% de tot el plàstic que es recicla a la UE-, s’exporta a tercers països per al seu tractament -Xina, Tailàndia, Vietnam, Índia, ..- , la Xina és el principal destinatari.

Xina des dels anys 90 importava plàstic reciclat -bales processades mitjançant processos MRF “Material Recovery Facility”-, aprofitant vaixells buits que tornaven provinents de les seves exportacions. Al mes de gener del 2018 Xina va dir prou i els vaixells es van desviar cap a altres països com Tailàndia, que només en mig any, és a dir al juny del 2018, també va dir prou.

Per què van dir prou a la importació de residus?

  • perquè s’està acumulant més del que es possible
  • perquè als inicis la contaminació de les bales -barreja de diferents materials plàstics i no plàstics-, era del 5% però amb el temps va arribar al 25%, convertint-se en residu inservible que anava a la deixalleria en el millor dels casos i al mar en el pitjor. Actualment la Xina torna a admetre bales amb un màxim de 0,3% de contaminació.

Una vergonya el que fem els països occidentals, exportar residus plàstics i a sobre  fer-ho de baixa qualitat. Encara ens estranya que la majoria dels 5,2 milions de peces de plàstic que arriben als oceans provinguin dels rius asiàtics? Hi hem enviat les nostres escombraries, que sabíem que majoritàriament no es podien reciclar, i ara ens posem les mans al cap perquè aquella brutícia mata els oceans i ens arriba fins i tot a taula, a través dels peixos contaminats amb microplàstics que acaben arribant als nostres plats.

Quina és la solució?

  • Seguint a les 3R -reduir, reutilitzar i reciclar-, convertides en 5 a la jerarquia de residus, abans de reciclar: reutilitzar i REBUTJAR o prevenir el seu ús.  Durant anys el sector -ECOEMBES- i les administracions ens han convençut que el problema dels envasos de plàstic es podria millorar a través del reciclatge i aquest està demostrat que no es rentable. Per exemple, una bossa de plàstic costa 100 vegades més reciclar-la que produir-la i moltes vegades acaben cremades o al mar entrant en la cadena tròfica -l’ARA també en parlava de “L’avanç silenciós dels microplàstics”-.  Conclusió: el residu més fàcil de tractar seria  aquell que no es genera: repensem-lo, prevenim-lo minimitzem-lo o estalviem-lo.
  • Residus porta a porta, el sistema més eficient. Consisteix en que cada veí o veïna deixa a davant de casa seva la fracció de brossa que correspon a aquell dia. El fet de no existir desplaçaments i, sobretot, la “responsabilitat” que suposa deixar la brossa a davant de casa, fa disparar els percentatges de reciclatge. Entre els “Paradisos del reciclatge” catalans amb aquest sistema destaca Tiana, al sud del Maresme.
  • Fiscalitzar la generació de residus: qui contamina paga. Incentivar la reducció i el reciclatge amb sistemes d’incentius a ciutadans i empreses.
  • Reciclar bé!! Al contenidor groc van els envasos -ampolles i garrafes de plàstic, llaunes, brics, aerosols, taps, iogurts de plàstic, bosses de plàstic, capses de plàstic, xarxes de fruita, safates de porexpan, envasos de dentífrics, embolcalls de film i plata, capses de puros, capses petites de fusta, envasos de desodorant tipus roll-on, etc.
  • Els colors d’identificació dels contenidors de reciclatge d’acord al tipus de material que siguin iguals a tot el món!!
  • Norma EU per evitar residus plàstics al mar (productes que suposen el 70% dels productes que trobem al mar):
  1. prohibida la comercialització de plàstics d’un sol ús: bastonets de cotó, coberts, plats, canyetes.
  2. reducció del consum: gots de plàstic i recipients alimentaris -safates-. 
  3. Obligacions dels productors: cobrir costos de gestió i neteja de residus i sensibilitzar la societat front la relació amb recipients alimentaris, envolcalls, gots de begudes, tovalloles humides

Estem disposats a utilitzar menys plàstic? Iniciatives

Reciclar no és suficient i la tecnologia substituta d’elements plàstics en compost encara no és popular i sovint costa més –bioplàstics, cel·luloses, enzims que mengen PET,…-. Els ciutadans seguim sense conscienciar-nos i la indústria segueix augmentant la producció. Ens convertirem en un planeta de plàstic si no fem res. Amb el plàstic produït des dels anys 50 i la seva acumulació en forma de residu es podrien aixecar 4 Everest artificials. Els mars ja acumulen uns 150 milions de tones d’aquest rebuig i el 2025 acolliran una tona per cada tres de peix. Vivim en un món  depenent d’aquest material i el seu residu ens envolta arreu, a uns països més que  a altres.

BBC Capital “What’s the real price of getting rid of plastic packaging?

Iniciatives:

  • Separar els taps dels envasos perquè contenen un tipus de plàstic molt apreciat – polietilè d’alta intensitat, car de fabricar i no es fa a Europa-, una acció respectuosa amb el medi ambient, doncs, a través de la reutilització, es redueix el consum de petroli i solidària perquè permet tirar endavant iniciatives socials. D’aquest plàstic se’n fan envasos, galledes i mobiliari urbà.
  • A més de prevenir i reduir, és conegut que el reciclatge requereix mà d’obra i no cal anar a països del sud-est asiàtic a buscar-la, la tenim aquí, hi ha atur i entitats que ocupen persones amb discapacitat i en risc d’exclusió que classifiquen i donen una segona vida al plàstic.
  • Rebutjar allò que no es necessita, per exemple ampolles d’aigua d’un sol ús, safates d’aliments, bosses de plàstic i substituir-les per aigua de l’aixeta amb ampolles reutilitzables, productes a granel -alimentació, higiene i neteja-,  en taifes, bosses de roba i envasos que es poden reomplir.
  • Digues-me més i escriu-me: toniganyet@responsabilitatsocial.cat

Bibliografia:

El laberint dels residus plàstics a Catalunya

Asia no vol (ni pot ser) l’abocador del planeta

Agència Catalana de Residus

Sustaining Our World

P.D. Tenint material preparat sobre els residus electrònics, vaig començar pel plàstic doncs forma part d’un projecte formatiu. En tot cas mentre escrivia l’esborrany d’aquesta entrada vaig haver de connectar amb el portal de l’empresa ENDEOS, descobrint la iniciativa de crear un “outlet” amb material tecnològic de segona mà aprofitable, genial ja teniu una bona pràctica de RSC. També casualment -em passa sovint-, llegia una entrevista a David Franquesa, creador d’Electronic Reuse, plataforma que dóna segones vides a dispositius electrònics.  Properament escriure sobre material electrònic.

Compartir