Som elèctrics (1): resum de ponències

Sóc d’aquelles persones a qui li agrada observar, escoltar i sovint prendre notes. D’aquests dos dies de Congrés he escrit 7 folis, recordant els anys d’universitat amb l’afegit que llavors no hi havien presentacions digitals i era més fàcil concentrar-te en escoltar, escriure i a vegades entendre alhora. S’han exposat diapositives que donarien per hores de classe. En tot cas ha estat profitós doncs s’ha parlat d’electrificació i transició energètica com a mesura per pal·liar l’emergència climàtica que ja tenim. Veiem el resum al voltant de la Mobilitat, Sostenibilitat i Responsabilitat:

Dr. Zhou Minkang, Director del centre d’estudis d’Asia Oriental i Centre de Recerca UAB : Xina cap a un model energètic i de mobilitat en el s. XXI

El tren esdevé el repte nº1 en la mobilitat del s.XXI, representant a dia d’avui 400 milions de trajectes en un mes. Per reduir les cues que es generen cada dia a les entrades de les estacions s’anul·len taquilles de venda de bitllets, comprant-se anticipadament aportant D.N.I electrònic i reconeixement facial per accedir sense aturar-se. Es preveu l’AVE magnètic -600km/h-, per al 2022 i es projecta el tren de 4.000 km/h pel futur. 1.000 milions de xineses i xinesos no poden tenir cotxes encara que siguin elèctrics. La magnitud de la seva producció i ús seria insostenible. Aposten per la mobilitat de cotxes i autobusos moguts per electricitat i hidrogen. Des del 1980 al 2010 Xina només va tenir en compte el seu creixement econòmic, menystenint la sostenibilitat medi ambiental per a la seva població i la del món. Ara sí, s’han establert objectius energètics per arribar al 38% de proveïment d’energia d’origen renovable al 2030. El medi ambient ja forma part de la seva cultura de previsió.

Joan lópez Redondo, professor del Departament de Geografia UAB: oportunitats i reptes de la transició energètica a Catalunya

A nivell de producció es tanquen centrals tèrmiques passant a centrals combinades -recursos fòssils- i construcció de parcs eòlics i fotovoltaics. La transició energètica incorpora estalvi, eficiència i electrificació. S’ha introduït per debatre els impactes paisatgístics i l’ocupació destinada a sòl de conreu que provoca la construcció de parcs, substituint arbres fruites que donen productes de proximitat per molins de vent i plaques.

Rosa Palacín, investigadora i vicedirectora de l’ICMAB-CSIC: recursos materials i tecnologies de les bateries, hi ha vida més enllà del liti.

El liti és un nou recurs natural, fòssil i generador de conflicte, també. Ja Ford i Edison a qui sumaria Tesla van començar una carrera per popularitzar el cotxe que situa en 1ª posició el de combustió però que pot ser a mitjans d’aquest segle l’avança el propulsat per electricitat. M’agradaria poder transcriure en paraules populars que és una bateria i no sóc capaç, tot i que l’explicació de la Rosa ha estat molt il·lustrativa. Com tinc pendent fer una visita al MNACTEC buscaré i m’informaré més. Ens ha parlat del liti, el cobalt i el grafit, per què es fan servir dins les bateries i on es troben els principals jaciments. A curt termini no és crític el seu abastiment i els països punters -sobre tot la Xina-, realitzen inversions a Xile, Bolívia, Argentina i República Democràtica del Congo per proveir-se de liti i cobalt, a més de reserves. Les bateries d’un vehicle elèctric de 40 KW/h -per exemple un Zoe-, equivalen a les de 6.000 mòbils (7w/h). UMICORE, empresa situada a Bèlgica és la millor preparada per reciclar bateries de cotxes elèctrics. S’ha senyalat que reciclar bateries de liti requereix més temps i cost que reciclar bateries de plom. Respecte als mòbils principalment es “reciclen” als calaixos de casa, es donen segons usos a països en desenvolupament o mitjançant iniciatives com Fairphone. Per a portàtils, tablets, etc tenim electronic reuse.

Hi ha alternativa al liti?

A les bateries es valoren els factors seguretat, vida/cost i potencia. Segons l’aparell al que doni energia es prioritza un factor respecte als altres -per exemple a un mòbil es dóna menys prioritat a la vida/cost que a una bateria de cotxe, doncs el mòbil es tendeix a canviar-lo cada 2 o 3 anys-. Així la ciència ha anat avançant en la composició de les bateries des del plom, passant pel níquel i arribant al liti. Els minerals i elements químics alternatius al liti són: sodi, magnesi, potassi i calci sent més abundants al nostre planeta. La ciència ficció també presentava a Avatar un mineral anomenat unobtainium a Pandora, lluna del planeta Polifemo. Rosa Palacín ens ha parlat del Projecte CARBAT, per a bateries recarregables a partir del calci. Aquest és el 5è element més abundant a l’escorça de la Terra.

Jordi Vila, director de Medi Ambient del Port de Barcelona. El futur del transport marítim:

Des del 2013 les dos primeres prioritats del top 10 per al sector marítim i els ports del món, són la millora de la qualitat de l’aire i l’energia. Els dos contaminants que provoca la combustió dels motors dels bucs -transport i creuers-, són l’òxid de nitrogen (NOx) i òxid de sofre (PM10). El Port de Barcelona compleix amb els límits establerts d’emissions i es fixen objectius de reducció amb accions com substituir el fuel per gas natural, bonificació ambiental als vaixells menys contaminants i connexions elèctriques des dels molls -Noruega disposa d’un port amb connexió elèctrica de 16MW/h per a creuers, sent la seva demanda d’energia de 12MW/h-. La xifra sobre els creuers que suposen el 1,2% de les emissions de GEI a Barcelona, és la que ha generat debat al torn de preguntes, doncs segons notícies recents -també es va apuntar a Som Elèctrics 2018– , els creuers deixen molt més que euros.

Gerrit Stumpe, Bussines Developer e-Highway Siemens Mobility. Transport terrestre, les autopistes elèctriques:

Al 2016 Alemanya es donava 25 anys per reduir les emissions a zero. Una de les accions per aconseguir-ho és electrificant autopistes. El 80% dels camions que circulen a Alemanya fan 50km o menys fora de les autopistes. Dotant-los de catenàries funcionen amb electricitat quan circulen per les autopistes i bateries per recórrer trams de carretera, urbans i també per fer avançaments.

Fruit de l’observació, la organització ha tingut en compte l’ambient lumínic de baixa intensitat, ha disposat d’aigua en una gerra i gots de vidre a la taula de ponències, ha proveït de productes sense embolcalls a les pauses cafè i distribuït contenidors per reciclar residus. A futurs congressos es podrien recollir les cintes i plàstics de les acreditacions per reutilitzar-les o proveir-se d’acreditacions de paper plantable i amb cintes procedents de roba reciclada.

Compartir