Som elèctrics (2): apunts de ponències

Divendres 7 de juny

La segona sessió del congrés ha estat més enfocada al sector elèctric, tot i així ens han donat pistes cap on va la generació i consum d’energia elèctrica:

Susana Bañares, directora de la gestió de la demanda i de xarxes intel·ligents de “Red Eléctrica de España”

La transició energètica la provoca el canvi climàtic, traduït en descarbonització per passar a electrificació. Els objectius fixats són proveir-se de fonts d’energia renovable: 40% al 2018 (principalment ha estat eòlica), 74% al 2030 i 100% al 2050. Tendències com la mobilitat elèctrica, l’autoconsum (també compartit), noves transaccions i emmagatzematge situen al consumidor/a com a centre. A Espanya hi han 350 distribuïdores, amb 4 companyies més grans repartides per zones geogràfiques. A França només una. L’altra gran repte és la inversió i gestió de xarxes intel·ligents que dotin d’informació als computadors, mesures d’estalvi i eficiència energètica. Els comptadors digitals van en aquesta línia per dotar d’informació real i al moment dels usos de l’energia, adequant oferta i demanda.

Xavier Farriols, president del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya. La visió del clúster en el nou escenari energètic:

Un clúster és una col·laboració públic-privada d’empreses interconnectades. Reptes estratègics:

  • Lluita contra el canvi climàtic
  • Actor de suport a entitats i AAPP
  • Col·laboració de projectes entre sòcies
  • Generació de negoci entre sòcies

A les tendències apuntades per Susana Bañares es sumen l’edificació intel·ligent i l’eficiència energètica centrada en la indústria. L’energia més neta és aquella que no s’ha de produir. L’increment que es preveu d’augment de parcs fotovoltaics i l’autoconsum dóna lloc a que durant les hores de sol sigui més barat produir i consumir energia, sent el preu de KW/h més barat que durant les hores vall nocturnes. El canvi d’hàbits vindran suportats per la digitalització optimitzant la oferta i la demanda. Sorgeix la figura de l’agregador, una “figura que podria agrupar agents diferents en un sistema energètic, per exemple, consumidores, autoconsumidores, miniproductores, prosumidors, bateries, punts de recàrrega de vehicles elèctrics, o qualsevol combinació d’aquests, per actuar com una sola entitat i participar en el mercat elèctric (tant majorista com minorista) o vendre serveis a l’operador del sistema”. S’aconsegueix fer partícip a la demanda del mercat -consumidor/a al centre, demanda clau per la transició energètica. Aquest operador et pot donar un avís per recomanar-te apagar la calefacció si l’has deixat encesa, provocant eficiència, estalvi i fins i tot bonificació pel no consum.

Joaquim Daurà, Schneider Electric. La xarxa elèctrica del futur:

Publicar objectius de descarbonització és compromís i col·laboració entre empreses. Per què cauen les empreses? per estar atrapades en models de negoci antics i ser arrogants, per no detectar senyals i no tenir visió -un cotxe elèctric és una pila amb rodes. El model elèctric imposat està canviant i pot fer caure empreses. La xarxa elèctrica de futur imposarà models de negoci “peer to peer”, amb consciència i transparència.

Pep Salas, responsable d’innovació i projectes singulars de KM0 Energy. El paper del prosumidor o quan el consumidor passa a ser part activa de la generació d’energia:

Recomana triar una bona companyia, ajustar la potència i consumir amb eficiència. El cost de l’energia serà igual al preu de l’energia -preus, peatges de subministres sense criteris de proximitat, costos fixos i fiscalitat que a dia d’avui no està vinculada a criteris ambientals-, menys els ingressos oferts al sistema. El paper del consumidor passa a ser actiu, en lloc de pagar rebre ingressos i en lloc de pensar individualment fer-ho comunitàriament. Redistribució de recursos per compartir objectius medi ambientals que ens afecten a tots i totes. Catalunya queda fora del mapa de transició energètica, però com autonomia pot regular plantes de fins a 50MW/h.

Aleix Massana, director de Solit Energia. El paper de la fotovoltaica en l’autogeneració i l’autoconsum.

L’autoconsum, generació individual o col·lectiva pel propi consum i en el cas de l’energia per panells fotovoltaics. És legal per empreses i particulars, no cal desconnectar-se de la xarxa, es pot emprar bateries que ajuden i complementen però no calen, no és per rics, no s’han de condicionar a subvencions i no es prohibirà en el futur. El Reial Decret-llei 15/2018 de mesures urgents per la transició energètica i protecció del consumidor, elimina l’impost al sol, obre el pas a l’autoconsum i simplifica tràmits. El sistema regulador de l’energia ha de funcionar com l’economia circular. Un mòdul solar pot durar 25-30 anys i a Espanya es triga 2 anys en retornar el cost de l’energia que costa fabricar-lo. El seu preu ha baixat un 85% en els darrers anys mentre que el preu de l’energia ha pujat un 50%. La seva amortització s’assoleix en 4-5 anys, sent més ràpid el retorn invertit en indústries i polígons.

Pere Soria, responsable de l’àrea de desenvolupament de negoci de Circutor. El paper de les renovables en el futur model energètic.

Recordeu a Joan Herrera què assistia als plens del Parlament en bicicleta? Havia estat líder del Partit Iniciativa-Verds. Des de juliol de 2018 és director general de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), al Ministeri de Transició Ecològica. Ha estat responsable de l’edició de la Guia de Tramitació de l’Autoconsum.

Al llarg de les nostres vides molts productes i serveis ens han vingut donats i eren els que hi havien -. Recordo els primers canvis al món audiovisual amb l’entrada de nous canals de TV, més endavant la telefonia i poc després companyies independents, PIMES en la majoria que entraven en el sector energètic, oferint alternatives. Ara ja són una realitat, seguim-la!!

Moltes gràcies!!

Compartir