Sostenibilitat 1: economia

Entenent l’economia col·lectivament amb macromagnituds -creixement del PIB, població ocupada,…-, i/o individualment -estat de la c/c, consum,…-, ens dóna l’aparent necessitat de créixer constantment i si no, no anem bé. Com deia Saramago creixement ha substituït progrés i els canvis de paraules no es produeixen per casualitat. “La sostenibilitat econòmica es refereix a pràctiques que donen suport al creixement econòmic a llarg termini sense afectar negativament aspectes socials i ambientals”. Així si pensem en el progrés hauríem de tenir en compte l’economia (profit), el benestar (people) i la cura de l’entorn (planet). Per tant, podríem mantenir un nivell de vida acceptable amb creixement “0” o podríem guiar-nos per la petjada ecològica alhora de prendre qualsevol decisió de compra?

La primera opció seria igualar recursos, producció i distribució al consum de béns i serveis d’acord a necessitats humanes responsables. Però això estaria sotmès a subjectivitats i pot ser també utopies. La segona opció ens dóna criteris de producció i consum objectius i responsables. Introduir la petjada ecològica ens facilitarà nous indicadors relacionats amb l’economia, la societat i el medi ambient. Veiem alguns sectors com exemple:

Transport: més del 30% de les emissions de CO2 a la UE procedeixen del sector del transport i el 80% de l’espai públic de les nostres ciutats es dedica a l’automòbil. FGC et permet informar-te sobre la petjada ecològica amb la ecocalculadora. El meu itinerari diari -Vallparadís-Plaça Catalunya-, estalvia 8.713,79 g d’emissions de CO2 i 3,64€ fent servir el tren en lloc del cotxe -que no tinc-. Per persones que fan un ús esporàdic del cotxe o que volen renunciar a la seva possessió, la cooperativa Som Mobilitat t’ofereix un servei de mobilitat elèctrica compartida per hores o dies. Amb aquest opció es genera estalvi en inversió, manteniment, plaça d’aparcament (lloguer, comunitat, IBI,…), assegurança, ocupació pública i una eliminació/reducció de contaminants com ara partícules, compostos orgànics volàtils, hidrocarburs, monòxid de carboni, ozó, plom i diversos òxids de nitrogen. En termes mitjans l’ús d’un cotxe elèctric pot suposar un 30% menys de petjada ecològica. En tot cas la piràmide de la mobilitat ens recomana caminar, moure’ns en bici , patinet, transport públic, vehicle elèctric compartit…, i així fins arribar al avió com a darrer mitjà de transport en l’escala de la contaminació.

Compres de roba i tecnologia: el tèxtil és la segona indústria més contaminant de l’aigua del món mentre que les deixalles electròniques acumulades equivalen a 4.500 torres Eiffell. El futur de la moda i la tecnologia només pot ser circular. Com diu Humana el “secondhand” és indispensable davant del consumisme. El reciclatge tèxtil d’humana va afavorir un estalvi de 57.000 tones de CO2 a l’atmosfera l’any 2017. Comprar un texà de 2ª mà de cotó pot suposar un estalvi de 10 a 70€, de 3.000 a 8.000l d’aigua i et pot donar un estil “vintage”. L’adquisició d’un Iphone 7 recondicionat al portal de compra electrònica on line “Back Market”, suposa un estalvi del 59% de diners i 138 g. de deixalles electròniques en negatiu.

L’estalvi és una decisió econòmica de llarg termini. Si fem aportacions a un pla de pensions per completar la possible renda que ens derivin les persones que cotitzaran en un futur, no hauríem de pensar en prendre decisions ara, que afectaran a aquestes persones i els seus entorns futurs i que ens garantiran la nostra supervivència i possible prosperitat? En uns anys el món no serà el mateix i nosaltres hem de contribuir a mantenir allò que ens permetrà seguir-lo habitant…

Compartir