Ton, jo i sobre el blog

Ja des de nen m’afectava el que succeïa al meu voltant, si no reaccionava al moment ho feia somiant mentre dormia. En tot cas sempre he estat i sóc més feliç -a moments-, si l’entorn proper acompanya.

Abans de seguir llegint pots escoltar música  Charlotte Sometimes , per acompanyar….

Ja des de jove vaig treballar: entrenador d’atletisme i monitor de natació que em van obrir el camí per dedicar-me a la gestió esportiva pocs anys després d’acabar econòmiques -sociologia pla vell-. Per què econòmiques en lloc de CAFE?  perquè era una carrera més generalista i al món de l’esport es podia entrar per la porta de les especialitzacions. Durant els 15 anys de trajectòria dins la gestió de l’esport paralímpic vaig tenir promocions -Director Tècnic-, ampliació de càrrecs -Vocal Internacional del Comité de Ciclisme IPC i Coordinador del Pla ADOP a Catalunya-, i,  experiències de voluntariat -Seleccionador Espanyol de Ciclisme i Instructor de Tennis en cadira de rodes-. Els retorns dels 15 anys? convivència amb persones diverses, competitivitat cooperativa i alegria compartida en les competicions que organitzàvem. L’èxit ve de coses simples, el fracàs quan les compliquem, així em va passar que em van acomiadar. I ara ve un port fort o feble, sóc de tracte amable i transparent i en temps de crisis -cojuntural i de valors-, manen les formes racionals i jo no he destacat mai per ser lineal seguint estàndars.

Com m’ho podia permetre, vaig prendrem un any sabàtic, aprofitant per passar més estones amb la família, recuperar i fer nous amics i noves amigues i tornar a estudiar -Postgrau en Gestió d’Entitats no Lucratives a la UOC-. Des de llavors he seguit en formació continua – Norma Guia SGE21, professor e-learning i el darrer “Green Events Assessor” en una universitat anglesa a distància-.

Al finalitzar l’any 2014, donat que l’entorn laboral per compte aliena no m’acompanyava -tot i que també vaig aprendre de processos i entrevistes-, i volia compatibilitzar una nova forma de vida més lliure, tenint control del meu temps -pot ser com un/a millennial sènior-, prenent el Treball Final de Postgrau sobre la promoció de la RSC en les PIMES i portant a terme un pla d’empresa-CANVAS, vaig decidir fer-me consultor autònom.  La responsabilitat social i la sostenibilitat em projecten professionalment un tarannà sensible envers les persones i la terra on vivim. Aprendre a viure amb menys, descobrir la circularitat i la col·laboració també m’ajuda a fer tangibles aspectes de la sostenibilitat, reduint despeses per ajustar-les a uns ingressos menors i fluctuants.

El blog està basat en moments que vaig vivint, barrejats amb aspectes professionals que vaig descobrint i articles que vaig llegint dels diferents portals als que estic subscrit.  Escriure de camí als 50, sense seguir regles de posicionament, també m’ajuda a situar-me en un àmbit que cada dia introdueix nous aspectes, eines i recursos que volen fer un món millor….