A casa portem dos anys vivint sense tv i ho portem gairebé bé i entre d’altres coses -maquinetes tecnològiques vàries-, llegim més. A vegades llegeixo llibres dels nens i el darrer va ser Momo de Michael Ende, sobre el temps dels demés i del nostre, el que pot ser tenim destinat i les hores astrosas -moments especials en què pot passar alguna cosa que no hauria estat possible ni abans ni després-. Divendres passat, mentre preparava el sopar, escoltava a la ràdio l’entrevista que l’Albert Hom li havia fet a la Maite. Amb alegria s’enfrontava a la mort com descriu el Mestre Hora, sense por perquè ningú li podia robar el seu temps de vida.
