Ja des de nen m’afectava el que succeïa al meu voltant, si no reaccionava al moment ho feia somiant mentre dormia. En tot cas sempre he estat i sóc més feliç si l’entorn proper és feliç.
Ja des de jove vaig treballar: entrenador d’atletisme i monitor de natació que em van obrir el camí per dedicar-me a la gestió esportiva pocs anys després d’acabar econòmiques -sociologia pla vell-. Per què econòmiques en lloc de CAFE? perquè era una carrera més generalista i al món de l’esport es podia entrar per la porta de les especialitzacions. Durant els 15 anys de trajectòria dins la gestió de l’esport paralímpic vaig tenir promocions -Director Tècnic-, ampliació de càrrecs -Vocal Internacional del Comité de Ciclisme Paralímpic i Coordinador del Pla ADOP a Catalunya-, i, experiències de voluntariat -Seleccionador Espanyol de Ciclisme i Instructor de Tennis en cadira de rodes-.
Els retorns dels 15 anys? convivència amb persones diverses, competitivitat cooperativa i alegria compartida en les competicions que organitzàvem. L’èxit ve de coses simples, el fracàs quan les compliquem, així em va passar que em van acomiadar en temps de crisis -cojuntural i de valors-, a l’imposar-se una direcció més racional que amable.
Com m’ho podia permetre, vaig prendrem un any sabàtic, aprofitant per passar més estones amb la família i tornar a estudiar -Postgrau en Gestió d’Entitats no Lucratives a la UOC-. Des de llavors he seguit en formació continua – Norma Guia SGE21, professor e-learning, “Green Events Assessor” en una universitat anglesa a distància, Perspectiva de Gènere i Petjada de Carboni i Canvi Climàtic-.
Al finalitzar l’any 2014, donat que l’entorn laboral per compte aliena no m’acompanyava -tot i que també vaig aprendre de processos i entrevistes-, prenent el Treball Final de Postgrau sobre la promoció de la RSC en les PIMES i portant a terme un pla d’empresa, vaig decidir fer-me consultor autònom. Una aventura!!
La responsabilitat social i la sostenibilitat em projecten professionalment un tarannà sensible envers les persones i la terra on vivim. Aprendre a viure amb menys, descobrir la circularitat i la col·laboració també m’ajuda a fer tangibles aspectes de la sostenibilitat, reduint despeses per ajustar-les a uns ingressos menors i fluctuants.
El blog està basat en moments que vaig vivint, barrejats amb aspectes professionals que vaig descobrint i articles que vaig llegint dels diferents portals als que estic subscrit. Escriure a partir dels 50 també m’ajuda a situar-me en un àmbit que cada dia introdueix nous aspectes, eines i recursos que volen fer un món millor….