El meu fill Pau porta dos temporades jugant a bàsquet al seu col·legi i estem molt contents. Es pren els entrenaments seriosament, comença a aprendre les regles, és generós passant la pilota als companys i les companyes, perquè ja és així per se i també perquè li costa arribar a la cistella i aprofita l’alçada i força dels “grans”. Fa equip i en alguns partits ens va donant lliçons des de la banqueta i la pista, animant, respectant, tolerant, sabent que en tot moment està contribuint. Així comença a veure la diversitat practicant esport, entenen el gènere, la diferència d’edat, l’origen… i a distingir la varietat de formes de jugar i també d’enfadar-se si alguna cosa no surt bé. També estem contents perquè evoluciona cap al respecte per la diferència i la competència.
