EXAMEN 2016
El 8 és el meu número favorit, vaig néixer el 28, al 2008 vaig venir a viure a Terrassa, ara fa 8 anys. El 8 és un dels llibres que més he rellegit i també és una bona nota …. Pot ser puja uns decimals abans que acabi l’any.
De cara a l’examen de l’any i havent llegit a Carles Capdevila bones i males notícies jo també escric:
Comptant els períodes en trimestres com en les relacions amb hisenda, el primer va ser un cop de peu per arrencar, com havia de fer amb la moto per anar tractant amb el primer client. Sort que la moto és de les que gasten menys de 3 litres de 95. Aquell trimestre vaig trobar en Luis d’Andrés, – ENDEOS-, un col·laborador i un equip amable. I em va passar el relleu per començar una formació dins el programa Consolida’t d’AUCAT, del qual ell havia gaudit al 2015. Així durant tot l’any i començant per les finances, vaig anar rebent píndoles formatives sobre desenvolupament personal, vendes, màrqueting digital, lego design thinking i el model canvas.
El segon trimestre va ser més fluix en termes de facturació. La sort va estar en que coincidia amb un canvi de domicili i em va permetre dedicar temps a construir espais, amb uns quants mobles i estris d’amics i amigues, trobar alternatives de subministraments com Som Energia i projectar amb palets reciclats un petit hort urbà vertical que ja dóna els primers fulls d’enciam.
El 3e trimestre, zero de Facturació, companys i companyes autònomes del consolida’t ja em van anar preveient que la síndrome pre-vacances, les vacances i post-vacances dura 3 mesos per a aquells i aquelles que oferim serveis i que som poc coneguts. Així, vaig aprofitar per endreçar tot el que anem deixant pendent, per exemple apunts dels cursos, fent algunes visites comercials, passar més temps amb els nens i més esport, on de vegades també trobes oportunitats de fer networking.
I l’últim trimestre gairebé consolidat a nivell de facturació, objectius i formació. El Treball també ensenya i vas veient més llums que et projectant cap a un futur de molt curt termini, en un entorn i sector que va accelerat -sostenibilitat, noves economies, bé comú,…- i que és bo que vagi així, doncs va arribant a més persones, sorgeixen noves recursos i eines i es fan tangibles valors.
I com l’any arriba a la seva fi i segueixen quedant temes pendents, aprofitaré per acabar els escrits que es van quedar en esborranys:
1- “Com a casa: Terrassa”
El 2008 ens vam traslladar amb la família de Girona a Terrassa. A la primera ciutat vam viure 8 anys i sempre que tinc ocasió i quan s’ha de escriure en un perfil, m’agrada dir que he viscut a Girona.
Al principi em va costar adaptar-m’hi a Terrassa, ja que venia d’una ciutat on tot acompanya. A poc a poc la vaig descobrir, primer els veïns i les veïnes i poc a poc als pares i a les mares del col·legi dels nens. I en uns dies vam descobrir el parc de Vallparadís a 5 minuts de casa, ideal per gaudir de la petita i més endavant del nen que vindria. Passejar, córrer, pedalar, llegir … és el reclam de Vallparadís i encara que un dissabte o diumenge sigui un pla B, veient l’alegria dels nens sempre acabarà sent tant bona alternativa com el pla A i prop de casa. Escollir un lloc on viure o la seu d’una empresa suposa trobar valor a la seva ubicació, buscant reduir despeses i contaminació en els desplaçaments.
2- “A Déu Jano”
A l’octubre de 2013, recent acomiadat, ens vam trobar amb una companya professional d’una federació esportiva paralímpica. Com les nostres carreres de gestió esportiva van ser molt paral·leles i som de les que fan hores voluntàries, ens vam anar fent amics i jo amb la trobada, necessitava entendre des d’un altre punt de vista que m’havia passat. El voluntariat apropa i un dels seus beneficis indirectes és el de crear llaços i de vegades molt forts.
D’aquell cafè de tarda amb l’Ingrid li agraeixo l’abraçada de comiat i el consell de contactar amb una altra persona que tots dos coneixíem i que en aquells moments començava una militància entregada per ajudar a un fillol i una família que també va aprendre a fer-se- seva. I vaig contactar amb la Blanca -també és una persona amb molta voluntat-, vam quedar per un cafè acostant-me a una malaltia que coneixia poc i a la causa d’un valent, l’ELA i Jano Galán Echevarría – Proyecto DGeneración-. Vaig començar llegint la seva història, compartint els contes que publicava amb la meva filla i participant d’alguns dels reptes que es proposava. Ens va deixar braçalets grocs i blaus que encara porto al costat del rellotge i quan desperto al matí i el miro, em fa agrair un nou dia que comença.
Gràcies 2016 i benvingut 2.017!