El meu fill Pau porta dos temporades jugant a bàsquet al seu col·legi i estem molt contents. Es pren els entrenaments seriosament, comença a aprendre les regles, és generós passant la pilota als companys i les companyes, perquè ja és així per se i també perquè li costa arribar a la cistella i aprofita l’alçada i força dels “grans”. Fa equip i en alguns partits ens va donant lliçons des de la banqueta i la pista, animant, respectant, tolerant, sabent que en tot moment està contribuint. Així comença a veure la diversitat practicant esport, entenen el gènere, la diferència d’edat, l’origen… i a distingir la varietat de formes de jugar i també d’enfadar-se si alguna cosa no surt bé. També estem contents perquè evoluciona cap al respecte per la diferència i la competència.
Es pot fer un equip partint de la diversitat? Vull creure que sí. Els equips en l’esport són gestionats, entrenats i hi juguen persones diverses i se’ls veu cohesionats, amb objectius comuns. A les empreses també es valora la diversitat de sexe, edat, raça, religió, procedència, condició sexual, afinitat política, discapacitat, … La diversitat també la trobem en l’educació, en les preferències, en la forma en com ens relacionem, en les actituds, ….. i tot en conjunt, ha d’estar dins de les cultures de les empreses per fer-les més amables i properes als entorns on treballen i amb els grups d’interès amb els quals interaccionen, fent més fàcil l’entesa.
L’obertura a la diversitat suposa trencar esquemes i pot ser descobrir espais i sensacions al nostre voltant, a més dels que podem trobar viatjant. L’obertura també suposa humilitat i rectificar decisions. Em sumo al suport que m’ha arribat d’un company emprenedor, Miquel Mascort:”Open Letter from Social Entrepreneurs” dirigida al president dels Estats Units per fer-li veure que Amèrica és terra d’immigrants.
cảm ơn bạn!
ありがとう