Quan un ha esta molts anys dedicant-se a la gestió esportiva i en l’àmbit paralímpic, em ve al cap la vessant formativa de tots els estaments que formaven part de les federacions. Els meus inicis com entrenador d’atletisme al col·legi, seguint amb la natació adaptada al començar la universitat, i, durant els anys de director tècnic, substituint entrenadors i entrenadores durant la temporada per cobrir activitats de bàsquet en cadira, boccia, ciclisme i natació i de promoció de l’esport adaptat a les escoles, em porten a parlar de la darrera experiència formativa, ja en l’àmbit de la promoció de la responsabilitat social.
Vaig conèixer la Imma mitjançant un grup de WhatsApp, que es va crear a partir de les trobades de Vies Braves Barcelona i que un cop acabada la temporada oficial, continua actiu. I així seguirà fins que en el meu cas, el meu cos suporti l’aigua freda. Era un dia de mar de fons, d’aquells que fan trencar onades i són aprofitades pels surfistes, tot i així vam decidir nedar, doncs en companyia és més fàcil ser valents. Des de la darrera platja tocant a l’Hotel Vela, vam començar les primeres braçades cap a les boies que marquen els límits pels nedadors i nedadores, surfistes i palistes. L’aigua estava remoguda i em feia més por trobar-me amb meduses davant les ulleres, que no pas les onades que ens passàvem per sobre. En acabar, orgull, somriures i intercanvi d’anècdotes dels llocs on havíem nedat. La Imma tenia un munt, sobre meduses grans, tintoreres i milers de metres recorreguts en aigües de l’Empordà. Després paraules sobre la nostra vida professional mentre caminàvem per la sorra i ens preguntàvem sobre aspectes nostres, que havíem descobert a internet abans de trobar-nos. A la tarda per correu electrònic, es confirma l’inici de col·laboració amb la seva empresa “Foro Técnico de Formación”.
Així, la setmana passada vaig estrenar-me com a professor promotor de la Responsabilitat Social, en un màster per directors/es i empleats de residències geriàtriques de Bilbao. Gairebé 40 persones repartides en 2 dies. Gent amable, receptiva, crítica, i col·laborativa del sector de l’atenció a persones grans, amb un percentatge molt alt de dependents. Ha estat el millor lloc i amb la millor gent per estrenar-me en el camp de la formació en responsabilitat social. Em van transmetre el valor del respecte envers les persones per les que treballen, el valor del retorn agraït dels residents, poc sovint i alhora potent de les persones més dependents. El valor de la col·laboració entre les residències allà concentrades, que s’ajuden mútuament per cobrir vacants de personal i desinflar llistes d’espera des de les residències que tenen plena ocupació, a aquelles que els hi sobren llits. El valor de la recomanació i intercanvi de formes de gestió, proveïdors, inversions … El valor de la participació en les assemblees i reunions del sector convocades per l’associació que els agrupa i cohesiona, per intercanviar i aprendre. I, el valor de l’ajuda de les administracions públiques del País Basc, a un sector que veritablement ho necessita.
Agrair a la Imma aquesta oportunitat, al “Foro Técnico de Formación Madrid” per la bona comunicació i gestió del curs, i, a GOOGLE que em va ajudar a conèixer la realitat del sector de la gent gran i dependent, saber-ne més sobre RSC i apropar-me a un País que m’ha deixat les ganes de tornar aviat.