Tatiana Sisquella va fer un article preciós sobre els valors d’una marató vista de ben a prop:
L’energia la vaig aconseguir anant acompanyat de la Imma -companya de grup d’entrenament, els dissabtes a les 8 mossenaire-, fins els 21 kilòmetres i als avituallaments servits per voluntaris generosos que contagien emocions. De dolors descobrint nous en muscles que només havia vist en llibres d’anatomia. D’ànims em quedo el dels nens i de les nenes que et xoquen les mans i dels artistes que et fan oblidar que estàs corrent. L’ambició la vas trobant en còrrer contra tu mateix, posant al límit l’esforç, sabent que tens llibertat de retirar-te en qualsevol moment. Rivalitat que no es troba sinó companyonia en les persones amb dorsal lila. La il·lusió de veure corredors i corredores que ho fan per una causa. La por a no aconseguir el repte d’acabar i pot ser morir. I la més sentida d’entre les 195 sensacions l’ Alegria d’arribar amb un fill
Gràcies!!