A partir de l’article del butlletí mensual de TRIODOS BANK, relatiu a diners i felicitat, “Dinero y felicidad”, m’he animat a escriure sobre la meva condició d’autònom i el procés que m’ha portat a ser-ho.
Al setembre de 2013 em van acomiadar, els motius donarien per escriure una altra article, en tot cas està fet, sumant un recull de reflexions sobre estats que van esdevenir, des que et quedes a l’atur fins arribar a veure llums. Aquestes es van començar a visualitzar, estudiant un postgrau a la UOC i sobre el treball final es va construir el que seria la meva professió. Agrair al coach que em va atendre durant unes jornades per a aturats i em va dir: “si estàs aturat, atura’t, comença de nou i si cal et reinventes, treballant en allò que t’agradi”. També agrair a les persones que em van concedir una entrevista de treball, donant-me l’oportunitat de conèixer entitats i aprendre sobre mi i les meves competències, tot i resultar exclòs, de tot s’aprèn.
Els començaments van venir de la mà d’una gran empresa amb contracte mercantil en l’àmbit comercial. En essència no era ni l’empresa somiada ni el producte fàcil, en tot cas em va permetre copsar l’ambient que es respirava a les PIMES (80% crisi i neurosi) i adquirir habilitats comercials, prioritzant l’empatia sobre la simpatia. Em ve a la memòria un professor de la Universitat que ens animava a començar com a comercials. Mai és tard!
Finalitzada l’etapa i gràcies a la tutoria de la CECOT, dono forma al projecte mitjançant el Pla d’Empresa. Paral·lelament dono veus sobre el que faig en el meu entorn familiar, d’amics i amigues i antics col·legues professionals, amb l’avantatge que presenta començar en un ambient de confiança, tenint un retorn sincer del què faig i de com ho faig. I arriba el primer client, sorgit d’aquest entorn, la primera factura i petites inversions. I es compleix la dita “treball crida treball” i van sorgint nous clients. Ara guanyo menys, molt menys. Compensa? Sí, depenc de mi mateix, el meu temps ho puc manejar entre treball, família, lleure-esport i amics que he retrobat i alimentat. Aprens a economitzar, estalviant desplaçaments, assegurant visites, em mantinc en formació contínua, buscant i sovint trobant aliances amb altres autònoms i empreses del sector.
Recuperant el principi de l’escrit, aquesta seria la meva riquesa i per tancar, una cita del filòsof nord-americà, Douglas Rushkoff, per a qui “hem de deixar de pensar en com extreure valor dels altres i pensar en com intercanviar-lo, ja que enriquir-se també significa enriquir als altres “.
Moltes gràcies !!
Nota: la imatge és posterior a l’article, aprofitant una petita entrevista del Diari de Terrassa que em van fer a la Biblioteca on sovint treballo