El passat febrer em convidàvem a donar classes sobre la sostenibilitat a l’escola de la meva filla. Aquest curs desitjo repetir i ampliar el nombre d’escoles on explicar, debatre i aprendre sobre sostenibilitat. Ampliarem continguts amb residus tèxtils i electrònics i en lloc d’acabar amb Greta Thunberg, començarem amb la jove activista mediambiental .
Cimera sobre Acció Climàtica, setembre del 2019
Moure consciències i despertar sensibilitats envers el medi ambient no és una tasca fàcil quan seguim actuant com ho fem o ens han ensenyat. La vivència del temps present té a veure amb l’exercici de respirar i la orientació que mereix el nostre esforç. Orientar-lo cap al futur més enllà de nosaltres mateixos i considerant el nostre entorn tampoc és tasca fàcil, més si un alt percentatge d’actuacions diàries ens venen donades automàticament. El nostre temps és finit i el de la Terra també.
Estic a la Biblioteca Central de Terrassa, estic escrivint i acabo de sortir a estirar les cames. Casualment o no, m’he trobat un exemple de consciència, temps i decisió. De les 11 a 11:30 alumnat del col·legi del costat surten a esmorzar a fora i es formen colles al voltant de la biblioteca. Portar per beure i menjar alguna cosa diferent a un suc en tetrabrik , embolicar un entrapà en un “boc and roll” o dipositar deixalles on toca, segueix requerint dedicació de temps i aprenentatge. Petits detalls porten a grans ideals.
