Una de les dades que ens dóna l’ONU sobre l’ODS 16, és: “La corrupció, el suborn, el robatori i l’evasió impositiva costen al voltant d’US $ 1,26 bilions per als països en desenvolupament per any; aquesta quantitat de diners podria usar-se per ajudar a aquells que viuen amb menys de $ 1.25 al dia per sobre de $ 1.25 durant al menys sis anys”. Si voleu seguir llegint i us ve de gust, podeu escoltar de Genesis Land of confusion, “stand up and let’s start showing just where our lives are going to”.
El primer vagó de la transparència el formarien entitats públiques com a locomotora: la Generalitat publica al portal de transparència tot allò que afecta a la ciutadania i aquesta té dret a saber, a més d’un enllaç amb indicadors de benestar i progrés social. L’Ajuntament de Terrassa -3ª ciutat en volum de població de Catalunya i on jo hi visc-, presenta tot allò relacionat amb la transparència, participació i open data al portal govern obert. Dos formes d’evitar la corrupció, a més d’indicadors de benestar i participació.
I la transparència de les persones? Una forma es mostra amb la ètica de cadascú respecte al pagament d’impostos, pujant als vagons aquelles persones que els paguen i senten com a propis els retorns de serveis que ens donen les administracions públiques: salut, subministraments, seguretat, ajuts, mobilitat, neteja, … Ara més que mai ens estem beneficiant i hem de donar gràcies a l’Estat de Benestar que hem assolit i pel que hem de seguir contribuint.
També a nivell global hem de visualitzar la nostra contribució -indirecte a través dels Estats-, al manteniment d’institucions públiques i privades internacionals que també vetllen per donar-nos serveis de protecció, salut i coneixement compartit arreu. Realitats com el canvi climàtic, la desigualtat, i ara els virus, ens afecten a tots i totes, deixant d’estar localitzats en unes zones que consideraven llunyanes.
Cal ampliar i afegir vagons on cada cop entrin més persones i governs comprant bitllets cap a la transparència, començant pels evasors, seguint cap a models fiscals més equitatius i acabant per assumir que tot forma part d’un progrés i benestar comú, que no depèn d’un creixement quantitatiu sinó qualitatiu. En un món connectat i global que tu estiguis bé també depèn que l’altre també ho estigui i avui, aquesta solidaritat és fonamental perquè ens hi va la vida.
p.d. primer dia de confinament total, matins amb teletreball -gràcies Ana perquè vas lluitar per aconseguir ampliar un projecte i ens manté més actius- i teleclasses, tarda de pantalles, jocs de cartes, esport casolà -pilates i el descobriment de l’acroioga-, lectura -dossiers, els futbolíssims i “el orgullo que seremos”- i pelis de la e biblio començant per Truman. Tots i totes bé!