Un projecte de sostenibilitat en l’esport iniciat al 2018 que donem continuïtat fins al 2023, més l’assistència a un partit de futbol convidat per un amic d’un més millor amic, m’anima a escriure sobre futbol i acció pel clima -ODS-13.
Recordo la primera vegada que vaig anar al Camp Nou de la mà del meu padrí. Traslladat al present puc sentir de nou l’emoció del meu fill en la seva mà, entrellaçada amb la meva caminant cap a l’estadi i en els seus ulls que es fan més grans a cada jugada del seu equip preferit. Ell somia ser soci del Barça quan sigui més gran i guanyi diners per un treball, entenent que avui dia, d’acord a la nostra conversió sostenible, no ens ho podem permetre. En tot cas fill, conscient que amb només una vegada no hi ha prou, repetirem tenint present que les coses fora de la rutina esdevenen més intenses i per recordar.
El món del futbol també hauria de fer una conversió ecològica: un partit de lliga genera 500 tones de CO2 a l’ambient i 3M de kw/h d’energia -com 700 llars alhora-, a més d’entre 5 i 10 tones de plàstic -està prohibida l’entrada d’envasos i si són de poca capacitat han d’anar sense tap-. Això sense tenir en compte el consum de les persones que el veuen per la TV -de pagament o al bar-. Des de fa temps es programen els calendaris perquè hi hagi futbol cada dia per enfilar unes xifres de creixement que van arribar al 1,37% del PIB espanyol la temporada 2016/2017 i que alhora també fa créixer la petjada de carboni d’un esport que ja no es juga als carrers ni a les places. Sort d’iniciatives com l’estadi Johan Cruyff Arena que minimitza impactes ambientals i porta el nom d’un jugador que va començar a practicar al carrer.
Si la lliga de futbol professional vol un compromís seriós amb la sostenibilitat més enllà de declaracions de voluntats i algunes bones pràctiques d’equips:
- hauria de calcular la seva petjada de carboni per trobar formes de reduir-la i compensar-la?
- hauria de tenir en compte la qualitat de l’aire dels estadis que els jugadors respiren i són els que donen l’espectacle i el negoci?
Gràcies Tuski!