És la història del viatge d’un pare i un fill caminant per un paisatge apocalíptic. No tenen res: només una pistola amb tres bales que es van esgotant, per defensar-se de les bandes violentes que sotgen el camí, la roba que duen posada i un carretó amb conserves, mantes, records i històries inventades… i l’un a l’altre. Es planteja un futur on no hi ha esperança però on un pare i un fill, “l’un per l’altre el món sencer”, resisteixen per amor. Una lúcida meditació sobre el pitjor i el millor de què som capaços.
Profunditat visionària sobre com pot acabar el món, amb poca gent que ha sobreviscut creant una nova societat que ja no està preconcebuda de forma lineal i la única trajectòria està marcada per la supervivència del dia a dia, on els valors es limiten a menjar i descansar. La relació entre el pare i el fill es basa en l’atenció, estar pendents un de l’altre i a les sorpreses de la carretera i el seu entorn. El nen veu bondat en les persones que es van trobant, volent compartir amb elles el poc que tenen. El pare parteix de què totes són dolentes i que com ell mateix volen acumular residus aprofitables, pensant més enllà d’un temps que en veritat no corre. El pare commogut alguna vegada, atén les peticions de solidaritat del nen i si s’ha equivocat posant-los en perill no li retreu, assumeix ell mateix la culpa per no haver-lo ensenyat prou bé. Al llarg del camí el nen no deixa de somiar amb trobar persones bones, acompanyades d’altres nens per afegir el valor del joc a la seva supervivència. La carretera també porta sorpreses materials en forma de llaunes de conserva pel consum reduït, ginys convertibles en abric, transport o defensa i espais que els porten a recordar i gaudir antigues costums corrents de tenir sostre i higiene. Pare i fill viatgen per la carretera cap a un sud a la recerca del mar, amb l’esperança d’un temps millor i la voluntat de continuar junts un nou dia.
Gràcies!!